Llengües que parlo

La meva sola llengua materna i d’identificació és el català. És la llengua en què penso, sento i renego, així com l’única manera d’accedir a certes facetes de la meva personalitat. Això no obstant, sóc poliglot i sé anglès, castellà, italià, francès i alemany a diferents nivells.

En contextos internacionals, la meva llengua de preferència és l’anglès. Probablement també us entendré si us adreceu a mi en una de les llengües llistades al paràgraf anterior (i fins i tot en altres llengües romàniques). Heu de tenir en compte, però, les següents circumstàncies:

• Tinc un accent català molt marcat en totes les llengües estrangeres.
• He après francès escrit a través d’articles científics i oral d’oïda en el meu lleure a Mont-real. M’hi defenso prou bé, però no en tinc un coneixement formal.
• El 2017, quan vivia a Ratisbona, vaig arribar a tenir un nivell B2 d’alemany i era la llengua de comunicació amb els companys d’universitat. Però, d’això, n’ha passat molt de temps i he hagut d’aprendre altres llengües. Ara mateix tindria treballs a mantenir una conversa en alemany; en tinc una competència sobretot passiva.